Vaig néixer la nit del 6 de desembre de 1975, quan sonaven les campanades de mitjanit (potser per això em fascinen els espais intermedis) i vaig créixer a Esclanyà un petit indret de l’Empordà. La meva infantesa va transcórrer en un entorn rural i arran de mar. Des de la meva habitació m’adormia mirant la pulsació del reflex de la llum del far a la finestra. Tot això va discórrer entre una constel·lació de persones que han influenciat la meva mirada del món i les meves creacions.

Una de les meves àvies amanyagava papallones i parlava amb les serps, l’altra parlava en vers per explicar com lletanies les vivències de la guerra civil, un avi cantava cançons republicanes per berenar i l’altre avi soldava escultures de ferro amb peces de tractor i jo robava els llibres de la meva mare amant de les paraules escrites, mentre el meu pare llegia l’escriptura dels arbres i el meu oncle era motiu de les inspiracions en la llibertat que dóna la pràctica de l’art; tot això amb la banda sonora de la música de la meva germana de fons.

Més tard estudiaria Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Cinema documental a L’E.I.C.T de Cuba. Descobriria els feminismes a Amèrica Llatina i les relacions per la llibertat femenina. Avui en dia, em defineixo com a artista multidisciplinària amateur (aquella que estima allò que fa) i a través del documental de creació, la performance, les instal·lacions, o altres llenguatges, vaig indagant sobre l’esquerda lluminosa i plena de poesia que s’escola en allò més quotidià.

Les meves creacions transiten alegrement al voltant del que anomeno la poètica i la política de les dones i també en la pràctica de les relacions amb altres artistes en la majoria dels projectes. Ara per ara tinc una certesa, essent conscient de l’horror, confio plenament en la bellesa del món.